CATALÀ

Les amistats perilloses.


1. Dades bàsiques:
- Títol: Les amistats perilloses.
- Director/a: Stephen Frears.
- Any d'estrena: a l'any 1988 (la antiga, tot i que hi ha una nova versió que va sortir al 2006).
- Nacionalitat: USA.
- Durada: 120 minuts.
- Llengua en què l'hem vist: Castellà.
- Actors i actrius principals: Glenn Close, John Malklvich, Michelle Pfeiffer, Keanu Reeves i Uma Thurman.
- Guió: Christopher Hampton (Novel·la: Choderlos de Laclos).


2. Sinopsi argumental:
- Resum:Resum: La marquesa de Merteuil és abandonada pel seu amant, que es casarà amb la virginal i ingènua Cecile de Volanges, la filla de la seva primera Madame de Volanges , que al seu torn està enamorada del seu professor d'arpa Sir Raphael Danceny. La marquesa li proposa a altre antic amant i ara amisto el Vescomte de Valmont, que sedueixi a Cecile perquè no pugui casar-se amb honra amb el seu amant i enemic. Valmont, que és un libertino conegut, rebutja al principi la petició, perquè està en altra conquesta, la de Madame de Tourvel, una dama casada i coneguda per les seves concepcions catòliques. La marquesa li proposa llavors una aposta, si fa que Madame de Tourvel caigui en els seus braços, ella li obsequiarà amb una nit de sexe.
Aquesta pelicula està inspirada en una novel·la de Pierre Choderlos de Laclos, en la novel·la l’argument es aquest: La Marquesa de Merteuil i el Vescomte de Valmont, que en altre temps van arribar a ser amants, s'aprofiten de la millor manera que poden de la societat puritana i privilegiada en la qual viuen. Aquests dos personatges depravats no deixen d'enviar-se cartes al llarg de tota la història que es narra en el llibre en les quals es conten les seves fetes, que constituïxen la trama de la història. No obstant això, a pesar de ser rivals, no estan en igualtat. El vescomte de Valmont, per la seva condició d'home, pot presumir de la seva condició de libertino i gaudir fins i tot per això d'una certa reputació. Les cartes que dirigeix a la marquesa de Merteuil només són el relat de les seves aventures. Però no succeïx el mateix amb aquesta. Encara que rival del vescomte quant a aventures d'alcova, la marquesa de Merteuil, a més, està obligada a dissimular. El seu rang social (és marquesa), matrimonial (és vídua) i el seu sexe (és dona en un món dominat pels homes) obliga que es comporti amb doblez i la força al maquiavel·lisme. És cert que el vescomte també usa aquestes armes, però és per a seduir primer i després fer que es perdin, a l'haver estat deshonradas, les dones que conquista. Només segueix la seva inclinació natural, que l'única cosa que transgrede és la moral de la seva època. Per a igualar-se amb ell, la marquesa de Merteuil a de aconseguir zafar-se del paper social que se li assigna.
- Desenllaç: Té un final dràmatic, ja que mor el Vescomte, i és un final inesperat, nosaltres dues no ens imaginaven que la pelicula acabés daquesta manera.

3. Personatges:
- Protagonistes:
Vescomte Valmont: Només li importa la seva pròpia persona i es relaciona amb els altres només per interès que li veu a cada persona. A aquest personatge li encanta seduir a les dones sense importar-li els sentiments o si es troben casades. Per primera vegada experimenta el veritable amor, no obstant això encegat pel seu propi orgull, talla la seva relació amb ella d'una forma molt dolorosa per a madame de Tourvel. Al final de l'obra i ja en el seu llit de mort, el Vescomte reconeix que el seu veritable amor és madame de Tourvel.
Marquesa de Merteuil: És molt amiga del Vescomte, i també té una gran capacitat de manipulació, com ell. Tot pas que dóna ho ha premeditar abans per a obtenir un resultat satisfactori per a si mateixa. En el pas de l'obra, es van crean uns nusos que, l'autor fa que tot quant va fer surtir a la llum lo que veritablement sentia la Marquesa al final, dóna a conèixer la veritable Marquesa de Merteuil.
Madame de Tourvel: És la innocència i el punt feble del Vescomte. Al ser el costat oposat d'aquest, l'autor crea una relació especial entre el Vescomte i madame de Tourvel. Al principi, el Vescomte només desitja afegir-la a la seva llista d'amants, però al llarg de l'obra es va sentint més unit als sentiments d'ella, deixant entre veure el seu escàs costat de pietat. Madame de Tourvel cau, encara que després de moltes negacions, en els braços del Vescomte.
- Antagonistes: En aquesta pel·lícula es podria dir que els antagonistes són la Marquesa de Merteuil i el Vescomte Valmont. Perque són personatges que van amb l'idea de fer mal i emportar-se tot el que s'els hi passi per la ment.
- Personatges secundaris: Els personatges secundàris serien la familia de la primera noia a la que sedueix, aquesta noia està casada i el seu marit seria un exemple de un personatge secundàri en la pel·lícula perque no surten molt.
- Hi apareixen personatges històrics o llegendàris? No.


4. Temes plantejats i possible missatge de la pel·lícula:
- Missatge principal: El missatge principal de la pel·lícula es que no et pots refiar ni dels teus amics o d'aquells que penses que són els teus amics i que no pots anar fent mal a les persones d'amagades, ser dolenta, etc perquè al final amb el temps tot surt a la llum.
- Temes que tracta la pel·lícula: Els temes que tracta la pel·lícula són els gels, la traició, la manipulació de les persones per la ment i per la manera d'actuar i l'herotisme. Els temes surten representats clarament en cada escena de la pel·lícula, es veuen facilment amb les imatges perque esta molt clara l'idea.


5. Espai i Temps:
L’història està inspirada en la França del segle XVIII, és l’epoca de l’edat moderna.
Edat moderna: és la tercera de les etapes en la qual es divideix tradicionalment a Occident la Història Universal, des de Cristóbal Celarius. En aquesta perspectiva, l'Edat Moderna seria el període que triomfen els valors de la modernitat (el progrés, la comunicació, la raó) enfront del període anterior, l'Edat Mitjana, que el tòpic identifica amb una Edat Fosca o parèntesi d'endarreriment, aïllament i obscurantisme. L'esperit de l'Edat Moderna buscaria el seu referent en un passat anterior, l'Edat Antiga identificada com Època Clàssica.
Aparèix la clase social alta, surten amb vestits molt pomposos i això implica estat social alt.
No n’hi han molts espais extariors, només surt la sortida del palau i al final de la pelicula on barallen els dos homes sota del pont.
N’hi han bastants espais interiors, surt el palau de la viuda, dormitoris i un teatre d’ópera.
El vestuari i la caracterització dels actors es bastant bona, interpreten molt bé l’época moderna, com els escenaris que també estan molt bén treballats.
Nosaltres creiem que vam veure un petit anacronisme, quan la viuda surt desmaquillant-se, sembla que utilitzi tovalloles desmaquillants, cosa que en l’época moderna no existien.


6. Opinió raonada:
Els punts positius serien la caracterització, escenaris, etc. Representen molt bé l’época i ajuda a comprendre certes coses de la película.
Els punts febles serien, per exemple la mort del Vescomte, és poc creible, pero es comprén bastant per l’época en que esta feta la película.
Nosaltres recomenaríem aquesta pelicula per a gent major de 16 anys, ja que surten algunes escenes de sexe.
Les crítiques cinematogràfiques diuen: La millor de totes les adaptacions per una simple raó: conté dues de les millors interpretacions de la història del cinema. Em refereixo a les de Glenn Close i John Malkovich, clar, perquè la Pfeiffer "només" ho fa de puta mare i a la Thurman li va fallar la seva físic, que no el seu talent (era gairebé tan alta com el propi Malkovich i el seu cos ja estava molt desenvolupat com per a passar eficaçment per nena indefensa; i, encara que la prefereixo infinitament a Drew Barrymore, que va arribar lluny en el casting d'aquesta pel·lícula per al paper de Cécile, en aquest sentit em va perir més adequada la Fairuza Balk de Valmont). D'altra banda està un guió magnífic guanyador del Oscar que el dramaturg Christopher Hampton es va obstinar a escriure després d'haver adaptat amb èxit la novel·la al teatre. Aquest Valmont és el més cínic i temible de tots els vists fins al moment en imatges. És al que menys li tremola el pols a l'hora de destruir el seu veritable amor - perquè és el més incapaç de reconèixer-lo - i el qual millor oculta les seves mentides - perquè és l'únic que li diu "no puc evitar-lo" a Madame Tourvel en persona sense més gest de compassió cap a ella que apartar la seva, en el fons, penedida mirada -. Alguna cosa molt similar es pot aplicar a la Marquesa de Merteuil, de doble cara: la recatada, que mostra en públic, i la perversa, que descobreix en privat; i tot el contrari a la Senyora de Tourvel de Pfeiffer, que és la més cándida i angelical de totes, la qual més sofreix i a la qual més em costaria a mi enganyar. Stephen Frears ho va veure clar i les seves constants primers plans, que en mans d'altre director més incompetent haurien carregat massa a l'espectador, van aconseguir posar-me més tibant que el copiloto de Steve Wonder. És el que té contar amb aquests actors, que et pots permetre no només trencar les regles del cinema, sinó canviar-les en benefici propi. En definitiva, una de les millors exploracions mai fetes en el cinema (i en la literatura) sobre la seducció, la manipulació, la debilitat, la venjança i, per tant, sobre la mezquina naturalesa humana.
Considerem que aquesta película fa un bon retrat de l’época moderna.